❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Novel·la negra «La revolució de les formigues»

Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla?

Teresa Saborit

A project of

Category

Created in

0
seconds
56
Pledges
1.185€
From 540€
Contribute to the project

Choose your reward

Fase 2 aconseguida: MIL GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE!

Ho hem aconseguit! Sou increïbles! Encara falten 5 dies perquè s'acabi la campanya de Verkami i ja hem aconseguit reunir els 50 mecenes que us havíem demanat per poder doblar la tirada inicial de la novel·la!

MOLTES GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE!

No sou mecenes de plata: sou «Mecenes d'or»! Per això canviarem la inscripció de la xapa que us havíem promès i, a més a més, afegim una petita recompensa addicional: un punt de llibre exclusiu per a tots els mecenes que heu decidit participar en el projecte. Quin disseny preferiu: opció 1 (amb la mà negra) o opció 2 (amb una urna gran com a protagonista)? Entreu al blog i digueu-hi la vostra 😉

PD. Si encara no heu reservat el vostre exemplar de «La revolució de les formigues» (o si coneixeu algú amb ganes de participar que encara no ho hagi fet) teniu temps per sumar-vos-hi fins l'11 de setembre: tots els nous mecenes també rebreu la xapa i el punt de llibre 😊

.


.

Sinopsi

Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla? A qui trairies? A qui mentiries? A qui mataries?

Conspiracions, amor, odi, traïcions, intriga, venjança, misteri, manipulacions, enganys. Lluites de poder soterrades. Reivindicacions carregades d’il·lusió. Una novel·la negra amb tots els dies clau que van marcar el segon semestre del 2017.

La Jordina treballa al Parlament i és mare d’una nena de cinc anys. La Senda és un alt càrrec de la Generalitat, filla d’uns rics empresaris de Girona. Les dues són parella i viuen en un pis a les Rambles de Barcelona, a tocar de plaça Catalunya. El que la Jordina no sap és que la seva xicota és una peça clau en el procés d’independència que està a punt d’accelerar-se. El que les dues ignoren és que hi ha qui està disposat a tot per impedir que la república arribi a port.

«La dona va somriure: "Només es pot fer una cosa amb les formigues. Esclafar-les."»

És difícil guanyar a qui està disposat a tot per aconseguir la victòria, però més difícil és vèncer a qui està decidit a no rendir-se mai.

Una novel·la nascuda a Twitter

A finals del 2017 els catalans vam viure sis mesos d'infart: el 17A, el 20S, l'1O, el 10O, el 27O, el 8N, el 7D,... Després de les eleccions vaig preguntar a Twitter:

«Si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?»

La resposta va ser rotunda: una novel·la negra. Una història en què la protagonista seria la gent, en què caldria fer front a un xantatge constant i que tindria el 21D com a punt culminant.

Tant la il·lustració de la portada (obra de Núria Milà, figurinista escenògrafa i il·lustradora) com el títol de la novel·la també han estat escollits a través de les xarxes socials. Aquest és el llibre que vosaltres vau votar i que jo em vaig comprometre a escriure. Bona lectura.

Capítol inicial

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l'arxiu PDF amb l'inici de la novel·la ;)

Recompenses

Utilitzarem els diners de la campanya per editar i publicar el llibre i per enviar les recompenses. Si superem l'objectiu inicial, podrem imprimir molts més llibres dels que havíem previst en un inici!

Fins l'11 de setembre podeu encarregar tants llibres com vulgueu i decidir si voleu rebre'ls per correu postal certificat o si preferiu venir-los a recollir en persona en algunes de les presentacions que farem durant la tardor del 2018. L'endemà d'haver finalitzat la campanya enviarem a imprimir tots els llibres que ens hagueu encarregat.

Si voleu ser els primers a tenir la novel·la impresa entre les mans, apunteu-vos per venir-la a recollir a la presentació que farem a Barcelona el dijous 20 de setembre a la tarda. Si no us va bé, tindreu una segona oportunitat per venir a recollir els llibres en persona: a Gurb el dissabte 6 d'octubre a la tarda.

La resta de llibres els portarem a Correus durant l'última setmana de setembre i, si tot va bé, us arribaran a casa per correu postal certificat durant la primera setmana d'octubre.

L'autora

Teresa Saborit (Gurb, Osona). Escriptora. Narradora oral. Especialista en gamificació de projectes literaris. Fins el gener del 2015 havia combinat la seva passió per les lletres amb l'economia, moment en què va decidir fer un canvi radical de vida per dedicar-se a la literatura a temps complet.

Fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.cat, web per al foment de la creació literària en català. Autora dels llibres Els llops ja no viuen als boscos (XI Premi 7lletres 2016, guardó de narrativa curta més ben dotat de la literatura catalana) i 200 muses (top 10 ebooks més venuts en català a Amazon durant la vigília de Sant Jordi 2016). Coautora de les antologies El superheroi esguerrat i altres contes (2016), Temps era temps (2012), Barcelona, t’estimo (2011), Microrelats 10×10 (2006) i Relatsencatalà.com versió 1.0 (2005).

Màster en Creació Literària (UPF) i Màster en Gamificació i Narratives Transmèdia (IEBS). Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses. Membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. La trobareu al seu blog LaLlibretaVermella.cat (Premi al millor blog de creació literària Vila de Lloret 2016).

Voleu saber més coses sobre mi?

Em trobareu a LaLlibretaVermella.cat i a les xarxes socials: Twitter, Facebook, Instagram i YouTube. Si teniu alguna consulta, em podeu enviar un correu a teresa.saborit@lallibretavermella.cat. Ens llegim!

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

22 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Teresa Saborit

    Teresa Saborit
    Author

    almost 4 years

    Has arribat just, Sílvia! Moltes gràcies per sumar-te al projecte :D

  • Sílvia Jané

    Sílvia Jané

    almost 4 years

    Amunt formigues!!! que gairebé arribo tard :D

  • Teresa Saborit

    Teresa Saborit
    Author

    almost 4 years

    Bona tarda, matu02. De moment no t'hem demanat l'adreça perquè la campanya continuarà oberta fins l'11 de setembre i fins llavors s'hi poden sumar nous mecenes. El 12 de setembre, un cop s'acabi el Verkami, enviarem a imprimir els llibres que ens hagueu encarregat i us enviarem un correu electrònic per demanar-vos la vostra adreça postal. Moltes gràcies per participar en el projecte! ;)

  • matu02

    matu02

    almost 4 years

    Bones, no m'heu demanat l'adreça on enviar-me'ls

  • Teresa Saborit

    Teresa Saborit
    Author

    almost 4 years

    Moltes gràcies per afegir-te a la revolució de les formigues, Maria! :D

  • Maria Escalas Bernat

    Maria Escalas Bernat

    almost 4 years

    Ja sóc mecenes! Força a les formigues!

  • Teresa Saborit

    Teresa Saborit
    Author

    almost 4 years

    Moltes gràcies per triplicat pels bons desitjos, David! ;)

  • david

    david

    almost 4 years

    Bona sort Teresa !!

  • david

    david

    almost 4 years

    Bona sort Teresa !!

  • david

    david

    almost 4 years

    Bona sort Teresa !!

Go back to all the updates

#09 / Una hora piulant a Twitter. El temps passa volant quan t'ho passes bé!

He passat l'última hora publicant a twitter un seguit de piulades amb un fragment de la novel·la. He fet un parell de parades tècniques, per demanar a la gent si volia o no que continués una mica més, i en els dos casos la resposta afirmativa ha fregat el 95% dels vots. Sou extraordinaris!

M'acabo d'acomiadar dels lectors amb qui he compartit els últims seixanta minuts i en fer-ho se m'ha acudit: «si he publicat el text allà, no l'hauria de publicar també al blog del Verkami?» O sigui que dit i fet, aquí em teniu ;) Espero que gaudiu de la lectura!

CAPÍTOL II - 20 JULIOL

«La Guàrdia Civil va irrompre al Parlament en plena canícula estival. Els periodistes congregats al bar van quedar estupefactes en veure la insòlita comitiva a través de les portes de vidre. Nou homes de paisà, alguns amb passamuntanyes i ulleres de sol, conduïts pels uixers del palau fins a una sala de la planta baixa. Una fotògrafa es va apartar de la barra per assenyalar l’únic home amb americana i corbata.

—Aquest no és el fiscal anticorrupció de Catalunya?

El bar era una sala freda, de parets blanques i terres de marbre, amb columnes de pedra trencant contínuament la visió. Una estança àmplia, amb plafons de fusta i cadires encoixinades de beix, que per alçada podria haver estat el vestíbul d’una nau industrial. La Jordina va entrar-hi en estampida, un metre vuitanta de pur nervi vestida amb elegància que va apressar-se a examinar les taules buscant algú.

—Jordina, què està passant?

La noia va ignorar la pregunta i va travessar la multitud de curiosos fins a l’home que estava llegint el diari al fons de l’establiment. Es va asseure davant del Lletrat Major del Parlament, va deixar sobre la taula un plec de folis amb el segell del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i va abaixar la veu perquè no la poguessin sentir els periodistes que els rodejaven.

—El jutge que instrueix el cas del tres per cent vol comprovar si es guarda o no còpia de l’agenda de l’ex conseller Gordó als registres informàtics del Parlament. La Secretària General vol que vagis al seu despatx per decidir com procedir. Acabo d’avisar la Forcadell perquè també hi vagi.

—Creia que el Govern ja havia respost que no es conservava res.

—Diuen que aquesta interlocutòria els autoritza a comprovar-ho en persona. Com que volien entrar tant sí com no, la Secretària els ha acabat franquejant l’accés, però els ha fet deixar les armes a l’entrada i els ha tancat en una sala. Ens ha demanat que els entretinguem tant com puguem i que no els permetem connectar-se al sistema sense el seu vist-i-plau.

El Lletrat Major va fer una llegida en diagonal al document.

—Això no és una ordre d’escorcoll. El màxim que poden exigir és que algú del Parlament es descarregui una sèrie d’arxius i els els guardi en un llapis de memòria.

—Si és així, cal avisar a tothom, de seguida. He sentit com comentaven que també havien enviat un equip al palau de la Generalitat. I al CTTI. I crec que també parlaven de la conselleria de Justícia. Vés a saber què pretenen buscar en el sistema en realitat.

L’home va recollir el diari i va sortir rabent del bar. La Jordina es va acostar a la barra amb les neurones treballant a mil revolucions i va demanar que li preparessin nou cafès i una plata de pastes. Un grup de periodistes es va apinyar al seu voltant.

—Per què no ens expliques què passa? Té alguna cosa a veure amb els cinc milions que el Tribunal de Comptes vol que en Mas, l’Ortega, la Rigau i l’Homs paguin per haver organitzat la consulta del 9N? És veritat que els embargarà tot el que tenen si no ho fan?

La noia va esclafir a riure.

—Jo què sé! A mi pregunteu-me per cafès, fotocòpies i reserves de restaurants.

—No fugis d’estudi, Jordina. Ets la secretària de la Secretària General i tens ulls a tot arreu. Al Parlament no es mou un paper sense que tu no ho sàpigues. Estem al bar. Qualsevol cosa que en diguis no sortirà d’aquí. Tens la nostra paraula!

—Mama!

La noia va desviar la mirada cap a l’entrada del bar. Una nena de cinc anys corria cap a ella. Una nena amb els mateixos ulls violacis que ella i els mateixos rínxols de caoba. Una nena de pell clara com el pare a qui havia conegut una nit de borratxera, quan només tenia vint-i-dos anys, i de qui ni tan sols recordava el nom. Es va ajupir per rebre-la amb els braços oberts.

—Blanca, quina sorpresa! Què fas aquí?

—L’Antònia m’ha portat!

Darrere de la nena va aparèixer una dona de cinquanta anys, de cabells tenyits de coure i cos rodanxó que, més enllà de ser la cangur de la nena, a voltes semblava l’àvia de totes.

—La Blanca volia anar al Prat a rebre la Senda, però amb la vaga dels vigilants dels controls de seguretat hi ha tanta gent a l’aeroport que he pensat que era millor no anar-hi. I tampoc no sabia exactament a quina hora arriba el vol de Marsella. Així que l’he convençut per venir-te a veure.

—Mama, puc ensenyar a l’Antònia la sala del tresor?

La Jordina es va girar cap al cambrer.

—Em pots guardar els cafès un moment? Ara vinc a buscar-los.

Va agafar la nena en braços, va travessar les portes del bar d’una revolada i es va aturar en un racó del vestíbul de pedra.

—Blanca, et vaig dir que era un secret —va murmurar.

—Però l’Antònia és de la família. Vull ensenyar-li el lloc a on vam celebrar el meu aniversari.

—Un secret vol dir que només ho podem saber tu, jo i la Senda.

—Llavors hi podem anar tu i jo?

—La mama ha de treballar.

—Em vàreu prometre que hi tornaríem a baixar, però tu i la Senda sempre esteu treballant. Ja no voleu jugar amb mi?

La noia va fer un petó al front de la criatura pensant en el milió d’hores extres que havia hagut de fer des de les eleccions del 2015. Desenes de lleis aprovades i suspeses. Un laberint de traves burocràtiques que havien hagut de superar per aconseguir que la segona quinzena d’agost fos lectiva. Els diputats independentistes entestats en què la modificació del reglament del Parlament quedés aprovada, sí o sí, abans de vacances amb tramitacions enrevessades que els portaven a tots de corcoll.

Va travessar el vestíbul i va començar a pujar els graons de l’escala de marbre que connectava la planta baixa amb el primer pis.

—Llavors és veritat que hi ha un passadís secret que connecta el Parlament amb la plaça Sant Jaume? —va xiuxiuejar l’Antònia.

—Sí, però no ho sap ningú. I ningú no ho pot saber o ens ficaríem en un bon embolic. M’has de prometre que no ho explicaràs. El vam descobrir amb la Senda per pura casualitat. No apareix en cap plànol. La nostra teoria és que el devien construir d’amagat els mateixos enginyers que van dissenyar la Ciutadella borbònica i que les reformes posteriors no han estat capaces ni de detectar-lo ni de derruir-lo. La Senda va pensar que seria divertit celebrar-hi l’aniversari de la Blanca, però…

La notícia de la irrupció de la Guàrdia Civil havia corregut com la pólvora i la planta noble estava deserta. La Jordina va deixar la nena a terra i es va dirigir al saló dels Canelobres, a aquelles hores doblement il·luminat. Per una banda, per la llum del sol que es filtrava a través de l’enorme claraboia de vidre i ferro forjat del sostre. Per l’altra, per les bombetes dels vuit canelobres de bronze gegantins que il·luminaven permanentment l’espai.

Es va endinsar en el saló porxat. Franquejada a banda i banda per enormes columnes de pedra, caminant sobre una catifa que emmudia els seus passos. Va mirar al seu voltant. Es va ajupir al costat de l’últim dels quatre canelobres que li quedaven a mà dreta, a tocar de la Sala de Grups, i va accionar una petita palanca oculta en el pedestal. Un engranatge invisible es va activar de forma immediata amb un grinyol gairebé inaudible, desplaçant el canelobre com si fos un llimac, deixant al descobert una obertura circular: l’inici d’una escala de caragol de pedra que s’introduïa en la columna que hi havia darrere del canelobre i es perdia sota terra.

La noia es va afanyar a entrar-hi seguida per la dona i la nena. Al cap d’una vintena de passos va palpar les parets que l’envoltaven fins a trobar un bloc de pedra que va notar llis al tacte. En prémer-lo, el mecanisme que havia obert la trapa es va reactivar per retornar el canelobre al seu lloc.

Va engegar la llanterna del mòbil i va continuar el descens. A mesura que s’allunyaven de la superfície, la xafogor de l’estiu era substituïda per un fred humit cada més intens. Els blocs de pedra que les envoltaven van desaparèixer al cap d’uns metres per ser substituïts per parets excavades en roca viva, indicant que havien deixat enrere els fonaments del Parlament.

L’escala de caragol va continuar encara durant un centenar de graons abans de desembocar finalment en una petita sala. La Blanca va començar a córrer en cercles.

—Mira, Antònia! Aquí hi havia el pastís amb les espelmes! I aquí els regals. I aquí una piscina de boles. I aquí uns coixins a on la Senda ens va explicar un conte fantàstic! Mama, podem marxar pel passadís secret?

La nena es va aturar davant d’una porta oberta que mostrava un passadís sense fi, lleugerament inclinat. La Jordina es va encongir d’espatlles i la nena va omplir-la de petons. Va agafar la mà de la cangur i va començar a estibar-la cap a l’obertura.

—Anem, Antònia. Anem! Ja veuràs! Serà com si fóssim espies!

—És segur?

—Pots estar tranquil·la. És un passadís recte que va pujant de mica en mica fins arribar a la plaça de Sant Jaume. Sortireu a través d’una llosa de pedra falsa que hi ha al carrer d’Arlet, a tocar del carrer de la Llibreteria. Si hi hagués el més mínim perill, mai no hauria permès que la Blanca hi posés els peus.

L’Antònia va activar la llanterna del seu mòbil i va seguir la nena a l’interior del passadís. La Jordina va esperar-se fins que la seva llum va desaparèixer en la distància. Va fer mitja volta i va tornar a pujar per l’escala de cargol pensant en els cafès que ja la devien estar esperant sobre la barra del bar.

Calia aconseguir, fos com fos, que els agents no sortissin de la cambra a on els havien reclòs fins que la Secretària General, el Lletrat Major i la Forcadell haguessin pres una decisió. Potser, si ho aconseguia, la Secretària li permetria plegar a la seva hora. Potser, per un dia, podria jugar una estona amb la seva filla abans d’haver-la de ficar al llit (...).»

Moltes gràcies per llegir fins aquí! Si voleu saber com continua la història, a la web del Verkami trobareu el capítol sencer. Ens falta molt poc per arribar als 50 mecenes que ens permetran doblar la tirada que havíem previst en un inici. Estic súper il·lusionada! Si la història us pica la curiositat, reserveu el vostre exemplar avui mateix. Sereu els primers a tenir la novel·la entre les mans així que surti d'impremta! Bona nit, formigues ;)

0 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

#25 / Fi del Verkami

És l'hora dels comiats. Avui posem punt i final a aquest Verkami que vam iniciar a principis d'agost (Us en recordeu de la calor que feia, llavors? Com passa el temps!, hehe).

Hem enviat per correu postal tots els llibres que ens vàreu demanar que us enviéssim per correu postal. Hem fet les dues presentacions que us vàrem prometre per poder-vos entregar el llibre en mà (aquí la crònica de la trobada a Barcelona i aquí la de Gurb).

Sense vosaltres aquesta novel·la no hauria vist mai la llum. Sense les vostres opinions, decisions i comentaris, el llibre final hauria estat molt diferent. Sense el vostre recolzament, no hauríem aconseguit que «La revolució de les formigues» anés més enllà del Verkami i emprengués el vol: a partir d'ara la podreu trobar a les llibreries i a la pàgina web www.teresasaborit.cat/larevoluciodelesformigues. Qui sap fins a on pot arribar gràcies a les ales que li heu regalat? 😉

read more

#24 / Llibres enviats!

Mireu com he passat el matí: envoltada de llibres, sobres, adreces, punts de llibre i un munt de recompenses!

Si:

1) Vàreu participar en el Verkami

2) Vàreu demanar de rebre «La revolució de les formigues» per correu postal

3) I heu completat el formulari amb les vostres dades

Sapigueu que la novel·la ja està viatjant cap a casa vostra!

Molt aviat la tindreu entre les mans 😎

Si encara no heu completat el formulari, feu-ho com més aviat millor, si us plau, per poder-vos enviar el llibre a principis de la setmana que ve.

Moltes gràcies per la confiança, mecenes ❤

#23 / Ja són aquí!

Mireu què ha arribat de la impremta! A l'interior d'aquestes caixes blanques hi ha tots els llibres que ens heu encarregat: mil gràcies per fer-ho possible, mecenes! 😍

  • Els qui us vàreu apuntar per venir-los a recollir a Barcelona en persona, teniu una cita aquest dijous 20 de setembre, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps 20-22).

  • Els qui vàreu decidir venir-los a recollir a Gurb, us espero al recinte Mas l'Esperança el dissabte 6 d'octubre, a partir de les 7 del vespre.

  • Els qui ens vàreu demanar que us els enviéssim per correu postal, els començareu a rebre a partir de la setmana que ve! Aquesta setmana preparem les recompenses i dilluns els portarem a Correus 😉

Si encara no heu respost al formulari amb les vostres dades, feu-ho com més aviat millor, si us plau. Ja falta molt poc perquè pugueu tenir «La revolució de les formigues» entre les vostres mans! 😊

#22 / MIL GRÀCIES MECENES!

Mil gràcies, mecenes: ho hem aconseguit! 😍

Gràcies a la vostra ajuda, «La revolució de les formigues» serà una realitat. Esperàvem tirar endavant una petita edició i heu més que doblat les nostres expectatives. Esperàvem el recolzament d'amics i familiars i ens hem vist sorpresos amb l'arribada de desenes de persones que fins ara no coneixíem (i que esperem que a partir d'aquest projecte es converteixin en nous amics!). Gràcies a tots per respondre a aquesta petita crida. Sou fantàstics!

Aquest matí hem parlat amb la impremta perquè imprimeixi tots els llibres que ens heu encarregat (si tot va com està previst, molt aviat els tindrem entre les mans i a punt per l'entrega; us mantindrem informats).

A més a més, tots els mecenes heu d'haver rebut un correu electrònic demanant-vos que completeu un petit formulari: són les dades que… read more

#21 / «No hi va haver referèndum» [ÚLTIMES HORES per participar al Verkami!]

«Res del que llegireu en aquesta novel·la no va passar en realitat. No hi va haver referèndum. No hi va haver declaració d’independència. No hi va haver victòria de la república per majoria absoluta el 21 de desembre del 2017. Tots els personatges i situacions són cent per cent ficticis. Qualsevol coincidència amb la realitat és pura casualitat. I, per descomptat, mai cap formiga no s’ha atrevit a fer una revolució.»

ÚLTIMES HORES per participar al Verkami de «La revolució de les formigues»! Última oportunitat per reservar el vostre exemplar i rebre les recompenses exclusives que hem preparat pels mecenes que participeu en la campanya!

Voleu llegir el primer capítol de la novel·la? Feu clic aquí.

Voleu participar en el Verkami? Feu clic AQUÍ i reserveu ARA el vostre exemplar!

#19 / No sou mecenes de plata: sou «Mecenes d'or»!

Ho hem aconseguit! Sou increïbles! Encara falten 5 dies perquè s'acabi la campanya de Verkami i ja hem aconseguit reunir els 50 mecenes que us havíem demanat per poder doblar la tirada inicial de la novel·la!

MOLTES GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE!

No sou mecenes de plata: sou «Mecenes d'or»! Per això canviarem la inscripció de la xapa que us havíem promès i, a més a més, afegim una petita recompensa addicional: un punt de llibre exclusiu per a tots els mecenes que heu decidit participar en el projecte. Quin disseny preferiu: opció 1 (amb la mà negra) o opció 2 (amb una urna gran com a protagonista)? 😉

PD. Si encara no heu reservat el vostre exemplar de «La revolució de les formigues» (o si coneixeu algú amb ganes de participar que encara no ho hagi fet) teniu temps per sumar-vos-hi fins l'11 de setembre: tots els nous mecenes també rebreu la xapa i el punt de llibre 😊

#18 / Revisant proves d'impressió! Petri-nervis, petri-emoció!

Revisant proves d'impressió! Petri-nervis, petri-emoció 😍 «La revolució de les formigues» està a punt de convertir-se en una realitat i tot ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els mecenes que heu tingut la bondat de participar en la campanya de Verkami. Mil gràcies!

La campanya continuarà oberta fins l'11 de setembre. Si encara no hi heu participat, reserveu ara el vostre exemplar 😊

#17 / La veritat de la ficció

«Els que ens dediquem a la narració hem de deixar constància del que hem viscut. Si no ho expliquem nosaltres, ningú no ho explicarà. Els historiadors explicaran el que va passar, però "com" ho van viure les persones en el seu moment, només ho narraran els testimonis presencials.»

Aquesta frase l'ha dit l'Eduardo Mendoza aquest matí, durant la roda de premsa de presentació de la seva última novel·la. En sentir-lo al Telenotícies, he pensat que aquest era exactament el cor de «La revolució de les formigues»: deixar testimoni de tot el que vam viure, i de «com» ho vam viure, durant els últims sis mesos del 2017.

«La revolució de les formigues» és una novel·la negra, però alhora és molt més que això. O com va dir en William Faulkner: «La ficció pot ser molt més veritable que qualsevol forma de periodisme.»

Què en penseu vosaltres? ;)

#16 / NOMÉS falten 3 mecenes per arribar als 50!

NOMÉS falten 3 mecenes per arribar als 50! Mil gràcies, amics virtuals 😍

Us vaig prometre que si arribàvem a 50, tots els mecenes tindríeu una petita xapa commemorativa, però crec que, si hi arribem, hi afegiré alguna coseta més (i fins aquí puc llegir 😘 ). Convideu a amics i familiars a participar en un llibre únic per arribar als 50 ben aviat! Sou fantàstics! 😊

#15 / Mecenes de Barcelona! Com voleu que sigui la presentació? ;)

Falten 10 dies perquè s'acabi el Verkami!

Falten 18 dies per la presentació oficial del llibre a Barcelona!

No serà una «presentació» com les altres. No serà un acte en què autor i un presentador, amb més o menys ocurrència, conversen entre ells sobre el nou títol acabat de néixer. L'acte del 20 de setembre vol ser un homenatge a tots els mecenes que heu col·laborat en el projecte i que us heu inscrit per venir a recollir el vostre exemplar en la seva primera presentació en societat.

En aquest context, la pregunta és obligada: com voleu que sigui la presentació? ;)

Teniu algun dubte / pregunta que voldríeu veure resolta? Us agradaria conèixer més a fons algun detall de la novel·la? Fa temps que us deliu per alguna curiositat que encara no us heu atrevit a plantejar?

Aquesta és la vostra! Passos a seguir:

1) Si encara no ho heu fet, reserveu un exemplar de «La revolució de les formigues» i apunteu-vos per venir-lo a recollir a la presentació de Barcelona del 20 de setembre.

read more

#14 / ... I el protagonista havia de ser la gent

Després de les eleccions del desembre del 2017, després de mesos d'infart i de setmanes de muntanya russa, vaig llançar una pregunta al buit: «Si escrivíssim una novel·la sobre tot el que hem viscut, quin tipus de novel·la seria?» La resposta va ser rotunda: una novel·la negra. En realitat la resposta va ser tan massiva i contundent, que vaig decidir continuar fent preguntes.

«Perquè sigui autènticament negra, no hi pot faltar... Un mort? Un segrest? Un xantatge? Un atracament?» El xantatge es va imposar per majoria absoluta. «Quin hauria de ser el clímax de la novel·la? L'1O? El 27O? El 8N? El 21D?» El dia de les eleccions va guanyar amb més d'un 50% dels vots. «I el protagonista, seria... Cipollino? Piolín? CNICatalunya? La gent?»

La gent.

La gent havia de ser la protagonista de la història. Ni els polítics ni… read more

#13 / Primera ressenya de «La revolució de les formigues»!

Primera ressenya de «La revolució de les formigues»!

"Ets independentista? Unionista? T'agrada llegir? Ets curiós/sa? La novel·la "la revolució de les formigues" de la @TereSM_ és el vostre llibre. No us el perdeu. Ara està al Verkami 🔍📕😊 N'he pogut llegir una còpia en primícia. M'ha cridat l'atenció: els esdeveniments tan ben detallats del procés, el gran poder que poden exercir les dones, fins a quin punt la traïció i la venjança poden canviar-nos, les grans guerres de poder... Us enganxarà. No us la perdeu!"

Moltes gràcies amolist per acceptar ser una de les primeres lectores de la novel·la i per les teves fantàstiques paraules!

Només queden 14 dies de Verkami! Ja heu reservat el vostre exemplar? 😉
www.vkm.is/revoluciodelesformigues

LaRevoluciodelesformigues

#12 / Coberta definitiva: ja la tenim aqui!

Després de desenes d'enquestes, preguntes i vots, finalment puc presentar-vos la coberta definitiva de «La revolució de les formigues»: dissenyada gràcies a les aportacions, comentaris i valoracions de tots vosaltres!

Moltes gràcies pel suport. Hem superat l'equador de la campanya i ja només queden 15 dies perquè finalitzi el Verkami. Si encara no heu reservat el vostre llibre, feu-ho avui mateix. Si coneixeu algú a qui pugui interessar una novel·la negra ambientada en el segon semestre del 2017, convideu-lo a sumar-se al projecte!

Com més mecenes participin en el Verkami, més gran serà la tirada de la primera edició que podrem portar a impremta. Si en feu difusió a través de Twitter i Facebook, us n'estaré eternament agraïda :D

PD. L'11 de setembre enviarem a imprimir tots els exemplars que ens hagueu encarregat… read more

#10 / Aquesta serà la novel·la més participativa de la història!

Necessito la vostra ajuda! El desembre vàreu decidir els elements clau de la novel·la, el gènere, la temàtica, la cronologia i els protagonistes. Fa uns dies vàreu votar per la portada, el títol i el color de la contraportada. Ara toca escollir el text de la contracoberta. Em torneu a donar un cop de mà? ;)

Opció 1:

«Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d’arribar per protegir una filla? A qui trairies? A qui mentiries? A qui mataries?
Conspiracions, amor, odi, traïcions, intriga, venjança, misteri, manipulacions, enganys. Lluites de poder soterrades. Reivindicacions carregades d’il·lusió.
Una novel·la negra amb tots els dies clau que van marcar el segon semestre del 2017.
La Jordina treballa al Parlament i és mare d’una nena de… read more

#09 / Una hora piulant a Twitter. El temps passa volant quan t'ho passes bé!

He passat l'última hora publicant a twitter un seguit de piulades amb un fragment de la novel·la. He fet un parell de parades tècniques, per demanar a la gent si volia o no que continués una mica més, i en els dos casos la resposta afirmativa ha fregat el 95% dels vots. Sou extraordinaris!

M'acabo d'acomiadar dels lectors amb qui he compartit els últims seixanta minuts i en fer-ho se m'ha acudit: «si he publicat el text allà, no l'hauria de publicar també al blog del Verkami?» O sigui que dit i fet, aquí em teniu ;) Espero que gaudiu de la lectura!

CAPÍTOL II - 20 JULIOL

«La Guàrdia Civil va irrompre al Parlament en plena canícula estival. Els periodistes congregats al bar van quedar estupefactes en veure la insòlita comitiva a través de les portes de vidre. Nou homes de paisà, alguns amb passamuntanyes i ulleres de sol, conduïts pels uixers del palau fins a una sala de la planta baixa. Una fotògrafa es va apartar de la barra per assenyalar l’únic home amb americana i corbata.

read more

#08 / I la contraportada serà...

I la contraportada serà... Groga!

Sumant els vots registrats a Twitter, Facebook, Instagram, LinkedIn i aquest mateix blog, la victòria del groc ha resultat incontestable amb més d'un 95% dels vots rebuts! Moltes gràcies al més d'un centenar de persones que heu donat la vostra opinió en les diverses xarxes socials. El llibre serà molt millor gràcies a la vostra ajuda!

Com a mostra d'agraïment, us transcric a continuació l'inici de la novel·la. Espero que en gaudiu ;)

«La Jordina va tancar la televisió i es va agenollar davant dels ulls de la dona.
—Si us plau, mare. T’ho suplico. Ajuda-la. Si us plau.
La Blanca s’havia quedat adormida sobre la taula malgrat el soroll que hi havia al seu voltant. El rostre blanc i cobert de suor, la respiració lenta i fatigosa, la galeta a la boca que no s’havia acabat de menjar. La dona es va… read more

#05 / Sou conscients de tot el que hem viscut?

Sou conscients de tot el que vam viure a finals del 2017? Jo no n'era conscient al cent per cent fins que vaig començar a recopilar informació per documentar la novel·la, fins que vaig començar a marcar en el calendari les desenes de dies històrics que havíem viscut en primera persona: esdeveniments que no havien passat mai abans, fets que havíem cregut impossibles, declaracions que un dia veurem escrites en un llibre d'Història; de la «Història» en majúscules.

I nosaltres ho hem viscut.

Un dia algú ens preguntarà què vam viure en primera persona. Un fill, un nét, un nou amic que encara no coneixem. Què vam fer? Què vam sentir? A on érem nosaltres quan...? El temps serà el jutge implacable que acabi decidint què mereix passar a la posteritat. Mentrestant, a falta de mesos, d'anys i de segles, ens queda la literatura.

D'aquí la necessitat d'escriure aquesta novel·la.

read more

#04 / Comença la Fase 2 - Objectiu: 50 mecenes!

Comença la fase 2 de «La revolució de les formigues». Objectiu: 50 mecenes!

Si ho aconseguim, TOTS els mecenes rebreu una xapa com la que veieu a la imatge amb la inscripció «Mecenes de plata» (tantes xapes com llibres hagueu encarregat). Si tots els que heu comprat un llibre convideu a algú altre a sumar-se al projecte, arribarem al nou objectiu en un vist i no vist.

Ho aconseguirem? Confio en vosaltres, formigues! ;)

#03 / Ho hem aconseguit!

«La revolució de les formigues» serà una realitat! Mil gràcies a tots per fer-ho possible!

Amb menys d'una setmana hem aconseguit el 100% de l'import que necessitàvem per poder portar la novel·la a la impremta i ara volem que el llibre vagi molt més enllà d'aquesta edició inicial. Us imagineu que poguéssim imprimir-ne 100 exemplars? 200? 500?!

Una novel·la negra ambientada en tot el que vam viure durant l'últim semestre de l'any passat, de juliol a desembre. Una història protagonitzada per persones anònimes, amb un xantatge constant com a rerefons, amb les eleccions del 21 de desembre com a punt culminant. Potser mai no sabrem què va passar en realitat a Catalunya durant el segon semestre del 2017, però una cosa és segura: de sobte centenars de milers de persones van decidir sortir al carrer per fer sentir la seva veu; milions de formigues defensant els seus ideals amb les mans nues.

Reserveu ara el vostre exemplar: ajudeu-nos a fer aquest somni realitat!

#02 / 67% del pressupost recaptat en NOMÉS DOS dies!!!

Uoooh! Ho haveu vist?! 67% del pressupost recaptat en NOMÉS DOS dies!!! Sou increïbles! Moltes gràcies a tots per fer-ho possible! Si encara no heu reservat el vostre exemplar de "La revolució de les formigues", feu-ho ara. Mil gràcies, mecenes! ;)

#01 / Comença la campanya!

Necessito la vostra ajuda perquè «La revolució de les formigues» sigui una realitat! Em doneu un cop de mà?

«Catalunya. Últim semestre del 2017. Un xantatge. Milions de persones al carrer. Fins a on series capaç d'arribar per protegir una filla?» Una novel·la negra ambientada en tot el que vam viure a Catalunya a finals del 2017!

Voleu llegir-ne un fragment? Feu clic AQUÍ per descarregar-vos l'arxiu pdf amb l'inici de la novel·la ;)

Espero que gaudiu de la lectura. Feliç inici de campanya!

We use our own cookies to provide website functionality and third party cookies to analyze traffic and serve targeted advertisements based on your surfing habits. You can accept all cookies by clicking “Accept” or obtain more information and set your preferences here.