❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Els grans propietaris contra CRÍTIC: ajuda'ns a defensar-nos als tribunals

Dona'ns suport per defensar el dret a la informació al TSJC i assolir tres nous objectius per fer més periodisme d'investigació

Crític

A project of

Category

Created in

0
seconds
635
Pledges
22.315€
From 15.000€
Contribute to the project
View project in Castellano

Choose your reward

No ens aturem! Nous objectius de campanya per fer més periodisme d'investigació sobre el dret a l'habitatge

Ni en la més optimista de les previsions hauríem pogut imaginar que el nou Verkami de CRÍTIC podria aconseguir l’objectiu de recaptar 15.000 euros en 48 hores. Estem infinitament agraïts pel suport col·lectiu que ens heu donat. Però hem decidit que no ens aturarem i volem marcar-nos nous objectius.

Nous objectius de campanya
Nous objectius de campanya

Plantegem tres noves fites: si arribem a 21.000 euros, prepararem i presentarem una bateria de 10 preguntes de transparència que es convertiran en reportatges d'investigació sobre habitatge i drets socials. Si arribem a 23.500 euros, farem una formació sobre dret d’accés a la informació pública que serà d’accés lliure i oberta a la ciutadania. I si arribem a 26.000 euros, realitzarem una Setmana de l’Habitatge a CRÍTIC que culminarà amb la publicació d’una revista digital sobre el dret a l’habitatge durant 2022. En aquest apunt al blog de Verkami us ho expliquem amb més detall!

Els grans propietaris ens porten als tribunals i necessitem suport col·lectiu per afrontar-ho

Des de fa més d’un any, CRÍTIC està investigant qui són les grans empreses, bancs i fons d'inversió que tenen més pisos en propietat a Catalunya. A través d'una petició de transparència davant de l'Incasol, vam descobrir que hi ha 10 empreses concentren 25.000 pisos de lloguer. Però ara la Cambra de la Propietat Urbana, una de les entitats que representa als propietaris de pisos, s'oposa a que la Generalitat ens faciliti els noms d’aquestes empreses, tot i que la Comissió de Garantia pel Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) i l'Agència de Protecció de Dades avalen la nostra petició. Per impedir la difusió de la informació, la Cambra ha presentat un contenciós administratiu davant del TSJC.

Personar-se en un procediment judicial no és ni fàcil ni barat. Requereix temps, recursos i molts esforços. Per això hem decidit impulsar una campanya de Verkami per obtenir uns fons extraordinaris que ens permetin plantar cara a l'estratègia judicial de la Cambra de la Propietat. L'objectiu: defensar en primera persona el dret a la informació i garantir que aqueses dades seran públiques. Ho farem de la mà del Col·lectiu Ronda, cooperativa d'advocats que ja ens ha defensat en altres ocasions i que, a més, ha tingut un paper important en la defensa del dret a l’habitatge.

Recompenses del Verkami
Recompenses del Verkami

Les recompenses: Dossier Crític digital on explicarem #DeQuiSónElsPisos

La recompensa bàsica serà un Dossier Crític digital d'investigació amb una sèrie de reportatges en què explicarem per primera vegada amb noms i cognoms qui són els grans tenidors de pisos a Catalunya i quines són les seves connexions polítiques i econòmiques. Cal tenir en compte que aconseguir els recursos per personar-nos davant del TSJC no és garantia d’acabar obtenint una resolució judicial favorable. Per tant, en cas que la resolució sigui negativa, el Dossier es farà amb totes les dades de les que disposem en aquell moment.

A més a més, a través de les recompenses també podreu accedir al nostre darrer Dossier Crític en paper, Emergència. Una revista de 100 pàgines dirigida per Sergi Picazo i Manel Riu on parlem d’emergències ecològiques i també socials. En altres recompenses podreu accedir com a subscripcions a CRÍTIC (per vosaltres o per regalar), bosses, xapes 'crítiques' i postals inspiradores. També tindràs opció d’assistir a una trobada exclusiva amb periodistes de CRÍTIC i la nostra advocada per analitzar l’evolució del cas.

Fotos de la recompensa
Fotos de la recompensa 'Pack fotodenúncia'

Amb el ‘pack formació’ també podreu assistir a l’Escola de Tardor de Crític, que encara estem definint però que versarà sobre ecologia i ciutat.

Amb el 'Pack fotodenúncia', limitat a 10 unitats, podràs obtenir una immatge emmarcada de la fotoperiodista Joanna Chichelnitzky del col·lectiu Fotomovimiento, sobre les lluites pel dret a l'habitatge. Podeu escollir entre tres propostes. Format 40x29 cm sobre cartró rígid de 400 mg, emmarcada i signada.

L
L'equip de CRÍTIC

Crític, set anys de periodisme d’investigació

CRÍTIC és una cooperativa de periodistes especialitzada en investigació, reportatges amb profunditat i anàlisi crítica de l’actualitat política i social catalana. En formem part un equip de deu persones dirigit pels periodistes Roger Palà i Sergi Picazo. Comptem amb una base social de 1700 subscriptors i subscriptores i ens hem especialitzat en temàtiques com l’emergència climàtica, el feminisme, l’educació o el dret a l’habitatge.

L’equip d’investigació de CRÍTIC, encapçalat pels periodistes Roger Palà i Laura Aznar, serà el responsable de liderar la investigació sobre els grans tenidors. Palà (Barcelona, 1978) és un dels fundadors de CRÍTIC, ha impulsat projectes com l’ Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics i al llarg de la seva trajectòria ha participat de mitjans com la Directa, Enderrock o El Triangle. Aznar (Barcelona, 1990) està especialitzada en feminisme i moviments socials, col·labora en mitjans de comunicació com TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1 o la Cadena SER, i ha dirigit el projecte de podcast d’investigació 5 dies de fúria.

Què farem amb els vostres diners?

El pressupost de la campanya s'eleva a 15.000 euros. Això ens permetrà cobrir les despeses derivades del procediment judicial, que representen 5.000 euros. Aquesta xifra inclou la representació lletrada, procuradors i taxes judicials. A més a més, reservem una quantitat de 1.000 euros per fer front a possibles costes.

Una altra part dels ingressos ( 4.000 euros ) els destinarem a la realització i producció del Dossier Digital #DeQuiSónElsPisos, i a reforçar l'estructura d'investigació de CRÍTIC. També reservarem una petita partida de 600€ per a despeses de promoció de la campanya i imprevistos.

La resta dels recursos serviran per fer front a impostos, les despeses de campanya de Verkami i les comissions bancàries.

El Col·lectiu Ronda defensarà CRÍTIC als tribunals.
El Col·lectiu Ronda defensarà CRÍTIC als tribunals.

El Col·lectiu Ronda, garantia de bona defensa del dret a la informació

Per afrontar el procediment al TSJC comptarem amb la representació lletrada del Col·lectiu Ronda, que és la garantia que farem una bona defensa del dret a la informació als tribunals. Ronda és una cooperativa històrica d'advocats i advocades que es dedica a l'assessoria jurídica i laboral, amb una trajectòria de gairebé 50 anys i 100 professionals que entenen el dret com un exercici per a la construcció d'un món més just i solidari. El paper de Ronda serà essencial en tot aquest procediment i és la garantia que podrem plantar cara i fer valer els nostres arguments davant dels advocats de la patronal immobiliària. El nostre cas el dirigiran els advocats Mariona Torra i Martí Surís, especialitzats en dret administratiu i dret urbanístic.

Calendari del projecte

En el moment en què hi hagi una resolució favorable i obtinguem les dades sobre els grans tenidors, ens posarem a treballar i en el termini de 3 mesos publicarem el Dossier Digital amb la informació inèdita, que farem arribar a tots els verkamistes que hi hagin participat.

Cal tenir en compte, però, que un procediment contenciós administratiu al TSJC és lent, i sol allargar-se, com a mínim, entre un any i mig i dos anys. Això, sense tenir en compte els posibles recursos a instàncies superiors.

En tot cas, si assolim el pressupost del Verkami, durant el 2022 reforçarem la nostra secció d'investigació i publicarem altres articles i reportatges sobre la vulneració del dret a l'habitatge a Catalunya i a l'Estat espanyol. I la resta de recompenses al marge del Dossier es faran efectives de forma immediata (en el cas d'enviaments de revistes o subscripcions) o a la tardor de 2022 (en el cas de l'Escola de Tardor).

+ Info

Segueix-nos a www.elcritic.cat

Donan's suport subscrivint-te a www.elcritic.cat/subscripcions

Estigues al dia de les nostres publicacions a Twitter, Instagram, Telegram i Facebook

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

33 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • Roser Burillo Gómez

    Roser Burillo Gómez

    5 months

    Bona feina!!

  • Conxi

    Conxi

    5 months

    Endavant!!!

  • Nuria Vega

    Nuria Vega

    6 months

    Molta força!

  • eduardinglada

    eduardinglada

    6 months

    Endavant amb la transparència i la veritat

  • Lluís Borràs

    Lluís Borràs

    6 months

    Ànims i endavant amb la feina!

  • ramonpajarilla

    ramonpajarilla

    6 months

    Sort

  • Basili

    Basili

    6 months

    Endavant, això ho canviem plegats!

  • Josep

    Josep

    6 months

    Felicitats per la feina que feu i molta força

  • Martí

    Martí

    6 months

    Molta força!

  • xrocabas

    xrocabas

    6 months

    Endavant!

Go back to all the updates

#06 / “Tenir molts pisos dona poder als propietaris per posar pals a les rodes a mesures que desmercantilitzin l’habitatge”

Foto: CLAUDIA FRONTINO
Foto: CLAUDIA FRONTINO

Entrevista a Andreu Merino, periodista i autor del llibre 'La ciutat sense veïns'.

Amb les dades que vam obtenir de l’INCASÒL, vam explicar que deu grans empreses concentraven 25.000 habitatges de lloguer. El segon major tenidor de Catalunya és una d’aquestes societats, i acumula més de 4.800 pisos. El mercat de l’habitatge està tendint a la concentració?

La concentració de la propietat ha anat creixent, sobretot a partir del 2008. La crisi va provocar que hi hagués entitats i bancs amb actius tòxics, carregats de deute, i la manera que van trobar d’evitar que el sistema de caixes fes fallida va ser per mitjà de fons d’inversió o figures similars. A partir d’aquí, un parc d’habitatge que estava bastant més dividit que ara, va passar a concentrar-se molt més en poques mans. Segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana cada cop hi ha més grans tenidors que acumulen de 14 pisos en amunt.

Quines conseqüències té això?

No deixa de ser un símptoma més de la mercantilització de l’habitatge. Però, a banda, jo crec que hi ha una realitat que molts cops passa desapercebuda, i és que els propietaris també s’organitzen. Quan parlem del dret a l’habitatge, parlem de la PAH, dels Sindicats de Llogateres, de les xarxes, i està bé fer-ho. Tanmateix, passem per alt que han anat sorgint nous actors, com pot ser Asval, la patronal de propietaris amb habitatges de lloguer, i que el fet de tenir molts pisos en poques mans els dona més poder, més capacitat de pressionar i de posar pals a les rodes a mesures que s’impulsen des dels governs.

De quins pals a les rodes parles?

Per exemple, quan a l’Estat es debatia si s’havia de fer una regulació dels lloguers a l’estil de la Llei catalana, Asval va arribar a amenaçar de treure els seus pisos del mercat. Per tant, aquests actors tenen ara més possibilitat de marcar l’agenda, i pressionen per evitar que hi hagi mesures que contribueixin a desmercantilitzar l’habitatge o a facilitar-ne l’accés.

Per tant, els lobbies immobiliaris són els que acaben determinant que les lleis que es fan al voltant de l’habitatge siguin menys garantistes?

El primer és que hi hagi voluntat política. En aquest sentit, Catalunya és la comunitat autònoma que té una regulació més pionera a l’hora de garantir el dret a l’habitatge, i això és així perquè els moviments socials han empès des de fora. Però, al mateix temps, veiem que la propietat reacciona davant de qualsevol mesura que impliqui la seva assumpció de responsabilitats. I com es concreta aquesta reacció? Doncs intentant frenar-les als tribunals, o demanant a grups polítics que, directament, no les aprovin, o amenaçant, en última instància, amb retirar pisos del mercat. Ara per ara, el sector immobiliari no està disposat a respondre les crides de corresponsabilitat que es fan des de les administracions, i juguen les seves cartes.

Els fons voltor van començar a aparèixer, particularment, arran de l’anterior crisi. Es van fer amb una part del mercat de l’habitatge i han desplegat pràctiques molt qüestionables. Què implica l’aparició d’aquests nous actors?

Des d’una perspectiva més macro, disposen d’uns privilegis que poques empreses tenen. Els fons de capital estranger que han aterrat pràcticament no paguen impost de societats, i això vol dir que estem a anys llum de tenir una política redistributiva justa. Però, d’altra banda, com deia, l’aparició d’aquests actors no deixa de ser una conseqüència més de la mercantilització extrema de l’habitatge. Hi ha molts casos de gent que s’havia hipotecat a principis dels 2000 amb una caixa o un banc, que tenien un interlocutor a l’oficina bancària del seu barri, i que, els darrers anys, ha passat a ser una filial d’un fons d’inversió que té la seu als Estats Units. Això implica més desprotecció i molt més risc.

En quin sentit?

Ser llogater en un pis adquirit per un fons voltor vol dir tenir més números de perdre’l. El model de negoci d’aquests actors consisteix a comprar el més barat possible i vendre el més car possible. Per tant, ja no només els habitatges, sinó també la gent que hi viu –la qual, a ulls d’aquests fons, representa una càrrega tòxica– són vistos com a mercaderia.

Però la Llei 24/2015 precisament preveu que, si un llogater es troba en situació de vulnerabilitat i està llogant un pis en mans d’un gran tenidor, com els fons voltor, té dret a un lloguer social. Vull dir que, contràriament al que expliques, hauria d’existir un cert blindatge d’aquests llogaters.

A la vegada que diem que Catalunya és una comunitat pionera a l’hora d’aprovar lleis que representen passos endavant pel que fa al dret a l’habitatge, també hem de ser conscients que, moltes vegades, entre el que s’aprova al Parlament i el que s’acaba aplicant, hi ha diferències importants. Al final ens trobem que el dret a la tutela judicial efectiva –és a dir, a fer complir les sentències judicials– és un dret fonamental, i una sentència de desnonament no deixa de ser una sentència judicial. Llavors, el que et diuen els jutges és que respectar una sentència judicial és un dret fonamental.

I això què implica?

Doncs que s’aproven moltes mesures que, si topen amb una interpretació restrictiva per part dels jutges, que és el que ens trobem molt sovint, queden en paper mullat, perquè prioritza sempre l’execució de la sentència. I això ho hem vist amb la Llei 24/2015, amb el Decret antidesnonaments 17/2019, o amb la normativa dels desnonaments oberts. Per tant, el que s’aprova al Parlament i el que acaba passant en el dia a dia, xoca. I ho hem vist també amb la moratòria estatal, que malgrat que tingués vigència, seguien havent-hi 20 desnonaments diaris a Catalunya, que en tinguem constància.

Ara que et referies al Decret 17/2019 que va tombar el Tribunal Constitucional, ahir es va aprovar la Llei antidesnonaments amb el vot favorable d’una majoria de partits, des de la CUP, ERC i Comuns, passant per JxCat i, fins i tot, pel PSC.

Hem arribat a aquest punt gràcies a la pressió del grup impulsor de la ILP en el seu moment, liderat per la PAH. Però tornem a estar un altre cop en el que dèiem abans. Sobre el paper, aquesta llei hauria d’evitar molts desnonaments, però és una nova pantalla del bucle en el qual estem immersos. Per valorar què significa aquesta aprovació, haurem d’esperar que hi hagi demandes de desnonaments que es puguin emmarcar dins els casos que preveu la nova llei, i veure com responen els jutges. Avui, quan parles amb els mateixos partits que ho han aprovat, et reconeixen que és una incògnita i que tot dependrà del criteri dels jutges. I el seu criteri ja hem vist que dista bastant del contingut de la normativa. Per tant, som en un moment en el qual la manera com veu l’emergència habitacional el poder legislatiu i el poder judicial és molt diferent.

Una de les coses que incorpora aquesta nova llei és que els grans tenidors estaran obligats a oferir un lloguer social també a les persones que estiguin ocupant els seus pisos. Sobre això, els darrers anys alguns mitjans de comunicació han estat especialment bel·ligerants amb la qüestió de les ocupacions...

El punt en què hi va haver una campanya informativa i publicitària impressionant amb les ocupacions va ser l’estiu del 2020, després del pic de la pandèmia. Es feien hores i hores de directes a la tele filmant desallotjaments, i vam començar a veure anuncis de Securitas Direct, canviant el clàssic ‘posa una alarma perquè t’entraran a robar’ per ‘posa una alarma perquè t’entraran a ocupar’. Si analitzem aquesta campanya o aquest seguiment informatiu amb dades a la mà, hem de concloure que, la gent que va fer aquesta informació, o estava molt mal informada, o tenia per objectiu enganyar. Perquè, a més, just després d’aquell bombardeig, l’Ajuntament de Barcelona va fer públiques les xifres d’ocupacions de tot l’any, i des del Consistori només s’havien tractat tres únics casos d’ocupacions de la primera residència.

A què obeïa, doncs, aquest relat?

La realitat que hi ha molts pisos buits, i la majoria estan en mans de grans propietaris, que són els que es poden permetre tenir-los buits mentre esperen l’oportunitat per vendre’ls a millor preu. I, al final, el que es busca amb la criminalització de les ocupacions és socialitzar la por, perquè amb les dades a la mà, és obvi que cap particular que marxi de vacances s’hauria de preocupar perquè li ocupin el pis. Qui s’ha de preocupar són els fons d’inversió o els bancs. Llavors, aquest bombardeig informatiu i publicitari buscava el rebuig social envers les ocupacions quan, avui més que mai, veiem que en la majoria de casos es produeixen perquè no hi ha alternativa habitacional.

CRÍTIC ha impulsat aquest Verkami per personar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i poder saber #DeQuiSónElsPisos. Creus que és important que aquests noms es rebel·lin?

Hi ha lleis a Catalunya en què el concepte de gran tenidor és clau per entendre què es pot exigir i què no al propietari d’un habitatge. Una altra cosa és el seguiment polític que se’n fa: la Llei de regulació dels lloguers, per exemple, es va aprovar el setembre de 2020, però la Generalitat no va començar a sancionar d’ofici els grans propietaris que se l’estaven saltant fins a principis de 2021. Sigui per manca de recursos, per manca de planificació o per manca de voluntat, entre que s’aprova una normativa i l’administració es posa les piles per aplicar-la, passen mesos en el millor dels casos. Disposar dels noms dels grans tenidors és important per fiscalitzar la responsabilitat que tenen segons les lleis que estan en vigor. Hi ha moltes administracions que demanen una corresponsabilitat, un esforç al sector immobiliari, doncs estaria bé saber qui està en unes condicions més òptimes per fer-lo.

0 comments

Log in or Sign up to comment this entry.

#09 / Verkami #DeQuiSónElsPisos aconseguit amb èxit! I ara què?

Estimats micromecenes:

Volíem donar-vos les gràcies per la vostra aportació en el projecte de Verkami de Crític. La resposta que ha obtingut la campanya ens ha deixat aclaparats. Hem assolit la xifra de 22.315 euros, que supera de llarg l’objectiu dels 15.000 que ens havíem marcat inicialment. Han estat 628 els mecenes que hi han participat, superant totes les expectatives que hi havíem dipositat.

Per CRÍTIC, l’èxit de #DeQuiSónElsPisos és una gran notícia. Ens permetrà no només cobrir les costes del procediment judicial impulsat per la Cambra de la Propietat, sinó també destinar recursos extraordinaris per aprofundir en la investigació periodística sobre el dret a l’habitatge.

Al llarg dels pròxims dies ens posarem en contacte amb vosaltres per enviar-vos els formularis sobre les recompenses i explicar-vos com hi podreu accedir.

El calendari a partir d’ara

Com ja sabeu, la justícia és lenta. La setmana passada, read more

#08 / Article de Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC): "Per què és important el dret a la informació?"

CRÍTIC està desenvolupant una campanya per poder defensar-se dels que intenten segrestar el dret a la informació de la ciutadania a base de demandes per intentar silenciar les veus crítiques amb l'ofec econòmic. El que es coneix com a demandes SLAPP, les sigles d' strategic lawsuits against public participation, és a dir, els plets estratègics contra la participació pública. A la Unió Europea hi ha accions encaminades a intentar acabar amb aquesta estratègia dels poderosos.

Els poderosos, el que volen, és deixar sense efecte el dret a la informació de la ciutadania, un dels drets humans fonamentals en una societat democràtica, el més important per poder tenir garantits la resta de drets fonamentals.… read more

#07 / La lluita per l'habitatge, des de dins

Una activista antidesnonaments mira un policia, que intenta treure-la de davant la porta d
Una activista antidesnonaments mira un policia, que intenta treure-la de davant la porta d'un edifici on hi haurà un desnonament / IVAN GIESEN

Aquesta setmana hem publicat la crònica fotogràfica d'un any al Sindicat de Llogateres, amb les imatges del fotògraf Ivan Giesen. La galeria recull alguns moments clau de la lluita pel dret a l'habitatge, com l'aprovació de la regulació catalana de lloguers, i també la feina interna que fa el sindicat. Hi podreu trobar, a més, fotografies de l'actuació policial durant els desnonaments, de les assemblees i de les protestes. Ho trobareu tot en aquest enllaç: https://www.elcritic.cat/reportatges/la-lluita-per-habitatge-des-de-dins-117440.

read more

#06 / “Tenir molts pisos dona poder als propietaris per posar pals a les rodes a mesures que desmercantilitzin l’habitatge”

Foto: CLAUDIA FRONTINO
Foto: CLAUDIA FRONTINO

Entrevista a Andreu Merino, periodista i autor del llibre 'La ciutat sense veïns'.

Amb les dades que vam obtenir de l’INCASÒL, vam explicar que deu grans empreses concentraven 25.000 habitatges de lloguer. El segon major tenidor de Catalunya és una d’aquestes societats, i acumula més de 4.800 pisos. El mercat de l’habitatge està tendint a la concentració?

La concentració de la propietat ha anat creixent, sobretot a partir del 2008. La crisi va provocar que hi hagués entitats i bancs amb actius tòxics, carregats de deute, i la manera que van trobar d’evitar que el sistema de caixes fes fallida va ser per mitjà de fons d’inversió o figures similars. A partir d’aquí, un parc d’habitatge que estava bastant més dividit que ara, va passar a concentrar-se molt més en poques mans. Segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana cada cop hi ha més grans tenidors que acumulen de 14 pisos en amunt.

read more

#05 / Nova recompensa: llibre 'La ciutat sense veïns' del periodista Andreu Merino

Nova recompensa
Nova recompensa

Aprofitant que tot just hem passat l'equador de la campanya de Verkami i que som molt aprop d'aconseguir el nostre segon objectiu de finançament, hem decidit presentar una nova recompensa limitada a deu unitats. Per quaranta euros podreu accedir al dossier digital d'investigació #DeQuiSónElsPisos i a més us enviarem a casa el llibre La ciutat sense veïns, del periodista Andreu Merino.

Merino està especialitzat en la informació relacionada amb el dret a l’habitatge i actualment treballa al programa 'Planta Baixa' de TV3. Ha passat per les redaccions de Nació Digital i de La Jornada. La ciutat sense veïns, publicat per l'editorial Saldonar, forma part de la col·lecció 'Periodistes', una iniciativa del Grup Barnils. És una investigació que parteix de casos particulars per explicar situacions compartides per milers de persones: des de l’impagament del lloguer fins al desnonament i la connivència del sistema judicial, passant per la vergonya de les màfies de l’ocupació.

#04 / "Les entitats amb molts recursos són les més proclius a recórrer als tribunals"

Mariona Torra
Mariona Torra

Entrevista a Mariona Torra, l’advocada del Col·lectiu Ronda que s’ocupa de la defensa de CRÍTIC al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per saber #DeQuiSónElsPisos.

Segons la Cambra de la Propietat, fer públics els noms dels grans tenidors promouria les ocupacions i faria que els llogaters vulnerables els poguessin demanar un lloguer social. Aquests arguments poden limitar el dret d’accés a la informació?

El dret d’accés a la informació és absolutament essencial per vertebrar i articular una democràcia plena, fonamentada en el principi de transparència. És evident que aquest dret té límits i no pot ser invocat en el sentit de donar empara a qualsevol petició incondicionada d’informació. És a dir, els drets són un gran engranatge i… read more

#03 / [MAPA] Les cinc empreses (anònimes) que més habitatges acumulen a Catalunya

A l’abril del 2021, CRÍTIC va fer una petició de dret d’accés a la informació pública per saber qui són els grans tenidors de Catalunya que tenen pisos en règim de lloguer. Demanàvem les dades a l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que és on hi ha dipositades les fiances que paguen els llogaters en el moment de subscriure un contracte d’arrendament. Com vam explicar-vos la setmana passada, l’Incasòl, que és un organisme públic, va denegar una part de la informació requerida. Sí que va facilitar, però, una llista anonimitzada dels particulars i de les empreses privades que són grans propietàries, i la distribució dels seus habitatges entre els diferents municipis.

Cinc empreses privades concentren un 10% dels pisos dels grans tenidors

Els grans tenidors… read more

#02 / Lucía Delgado: "Alguns grans propietaris fan trampa per seguir vulnerant drets"

Aquesta setmana hem parlat amb la Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), sobre lobbies immobiliaris, l’imaginari al voltant de les ocupacions, la repressió contra el moviment per l’habitatge i també del Verkami que ha impulsat CRÍTIC per saber #DeQuiSónElsPisos. Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.

Foto: IVAN GIMÉNEZ
Foto: IVAN GIMÉNEZ

Què opina Delgado dels grans tenidors?

La nova llei antidesnonaments també incorporarà un registre de grans tenidors?

La Llei 24/2015 i el Decret 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, preveuen que els grans tenidors hagin de fer un lloguer social a les famílies en risc d’exclusió. Tanmateix, ens trobàvem que alguns bancs, per saltar-s’ho, havien parcel·lat molts dels seus… read more

#01 / Verkami assolit, però no ens aturem: presentem 3 nous objectius de campanya i ja ens hem personat al TSJC

Estimats mecenes!

Moltes, moltes gràcies! Ni en la més optimista de les previsions hauríem pogut imaginar que el nou Verkami de CRÍTIC podria aconseguir l’objectiu de recaptar 15.000 euros en 48 hores. La resposta ha estat espectacular!

Nous objectius de campanya
Nous objectius de campanya

Us volíem explicar que hem decidit ampliar els objectius de la campanya. Creiem que l'onada que s'ha generat ha estat extraordinària i això ens empeny a invertir més esforços en fer periodisme d'investigació que posi el focus en el dret a l'habitatge. Hem plantejat tres nous objectius, que anirem desbloquejant a mesura que anem assolint nous reptes de finançament. En primer lloc, volem aconseguir recursos extraordinaris per presentar una bateria de preguntes de transparència sobre habitatge. En segon lloc, una formació sobre dret d’accés a la informació pública oberta a tothom. I en tercer lloc, una Setmana de l'Habitatgeread more

We use our own cookies to provide website functionality and third party cookies to analyze traffic and serve targeted advertisements based on your surfing habits. You can accept all cookies by clicking “Accept” or obtain more information and set your preferences here.