❗️ In order to use Verkami you must do it from another browser. Install or enter from: Microsoft Edge, Chrome or Firefox. Microsoft has stopped updating the Internet Explorer browser you are using and it is no longer compatible with most websites.

Isabel 1940

La Isabel (81), que no en vol saber res del passat, a causa de la insistència del seu net, acabarà descobrint una historia molt propera.

DeCara Films

A project of

Category

Created in

0
seconds
22
Pledges
665€
From 650€
Contribute to the project

Choose your reward

'ISABEL 1940'

Ajuda'ns a finançar aquest documental i donar veu a una de les milers històries perdudes durant el franquisme.


EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

Isabel és un projecte que neix de la necessitat personal de parlar del passat. És sobretot una metàfora de la memòria històrica. La Guerra Civil és la ferida oberta més gran que ens toca, per tant, és un tema recurrent en la curiositat que tinc envers la meva àvia.

Qui és la Isabel?

La meva àvia es diu Isabel i té vuitanta-un anys. Va néixer vora Cuenca, però després va emigrar a Terrassa. És una dona que no para quieta, que té molta activitat i sempre està a la cerca de noves coses per fer. Podria ser vist com una forma de combatre la soledat, però sempre ha estat així. El 2007 va morir el meu avi Antonio. Ell va néixer a Bacares, un poble a la Sierra de los Filabres, a l'interior d'Almeria. Aïllat a les muntanyes, conserva certa essència de temps enrere. Tot i això, quan l'Antonio era ben petit va emigrar cap a viure a Terrassa, on després coneixeria la meva àvia i d'on sóc jo.

Personatges principals del documental.
Personatges principals del documental.

Context familiar

La família de la meva àvia havia estat d'esquerres abans del cop d'estat. El seu avi era de la CNT i per aquest motiu més tard va ser empresonat. Al seu germà gran el van enviar un parell de dies al calabós culpant-lo de quelcom que havia fet un altre, el qual era una pràctica habitual quan volien engarjolar algú simpatitzant. L'empresonament del seu avi va marcar molt a la meva àvia. Ella sempre m'explicava que no el va conèixer fins que va tenir vuit anys i el van deixar anar, havent-li destrossat la vida. Un fet que em va impactar va ser com a la seva dona, l'àvia de la Isabel, freqüentment li deien que el matarien.

Tot i això, després que sortís de la presó, mai no se'n va parlar més a casa seva, per por a més represàlies. Dècades després s'autoculpaven dient que per quin motiu s'havia d'haver ficat en aquests temes. Els pares de la meva àvia mai li van explicar res més del compte.

Abans que acabés el Franquisme, el germà petit de la Isabel va començar a militar a Bandera Roja, i sobretot, a participar de les activitats clandestines. De fet, allà va conèixer la seva actual dona. Ell no en deia res a casa, ja que no era ben vist. No perquè no hi haguessin estat afins, sinó pels problemes que comportava, per la por.

Aquesta, i altres històries que rodegen la meva àvia, encara avui romanen incompletes.

La meva àvia Isabel i la meva germana Berta, sentades a la porta principal de la casa a Bacares.
La meva àvia Isabel i la meva germana Berta, sentades a la porta principal de la casa a Bacares.

Això ha tingut un impacte en la meva àvia. Ella parla molt sempre, i quan li pregunto d'aquests temes no té cap problema en parlar-ne. El conflicte està quan es tracta d'esbrinar els detalls que ella no coneix, i sobretot, quan s'ha de preguntar a altres persones sobre certa informació. La por a parlar d'aquests temes fora d'un entorn familiar, encara perdura i quan li insisteixo a esbrinar més sobre aquestes històries, ella només em diu que ho deixi estar.

Bacares, història incompleta

El meu interès a intentar completar aquest fragment va sorgir sobretot amb relació a Bacares, el poble del meu avi. Jo també hi vaig cada estiu, i l'últim any vaig assabentar-me de què possiblement el tiet del meu avi Antonio, va ser un dels revolucionaris de Bacares. Preguntant sobre això amb la meva àvia, la primera resposta va ser que ell no havia fet res i que sempre havia estat molt bondadós, però que és que també l'havien detingut per quelcom que no va fer.

Bacares, el poble del meu avi Antonio.
Bacares, el poble del meu avi Antonio.

Jo li vaig proposar a la meva àvia investigar sobre això aquest estiu, però ella d'entrada es va negar. Té por del que pugui pensar la gent, sobretot les persones grans com ella, on alguns, segurament eren del bàndol guanyador. A partir d'aquí, aquest projecte pretén fer que la meva àvia recuperi l'interès per saber del passat, de trencar la por. És per això que aquest documental és una metàfora de la memòria històrica, ja que fa el mateix exercici de forçar-se a mirar enrere i conèixer allò que desconeix.

El documental

A través de reflexions, de diàlegs amb familiars i tot acompanyat d'imatges temps simbòliques, es tracta que la Isabel s'enfronti a la por i aconsegueixi esbrinar qui era realment el tiet del meu avi. Tot i que això, no és l'important. El rellevant és el mateix gest de mirar enrere i trencar el silenci, és això el que més costa.

L'objectiu de conèixer la història del tiet del meu avi, és complicat. Bàsicament, perquè qui més sabia de la família, ja va morir fa anys. Això remarca que la importància no és pròpiament la història, sinó el fet de voler saber-ne. Finalment, tot i no aconseguir saber què n'era d'aquell avantpassat, la meva mare i el meu tiet, fills de la Isabel, faran que truqui a en Carlos, el seu germà militant als setanta, perquè li expliqui d'un cop per totes la seva història.

Això determina la posada en escena. Serà un diàleg, i sobretot, una batalla entre la meva insistència (de vegades pesada) i la seva resistència a tractar el tema. Hi haurà una dualitat entre aquests moments on aparec jo (sempre rere la càmera en off), i els moments on ella parlarà amb altra gent sobre el que jo li demanaré. Tot això desemboca en un to que evolucionarà d'una semblança al thriller a finalment ser inclús una mica irònic.

EQUIP

Aquest és l
Aquest és l'equip que portarà a terme el documental. Està conformat per:

  • Pau Ballesté Aguirre. Graduat en Cinematografia per l'ESCAC. Màster en Teoria i Pràctica del documental, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Honorato Ruiz Esparza. Graduat en Cinematografia per l'ESCAC. Màster en Muntatge de l'ESCAC.

  • Laia Hernández Moya. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El documental està produït per DeCara Films.

"DeCara Films és una productora i agència creativa jove amb seu a Terrassa. Neix com a resposta a la voluntat de creació i desenvolupament creatiu dels seus components."

RECOMPENSES

Les recompenses que oferim són acumulatives i estaran disponibles depenen del grau de mecenatge. Són les següents:

  • Nom als agraïments, en els crèdits finals del documental.

  • Descàrrega digital d'alta qualitat en 4k del documental.

  • Fotografies analògiques exclusives del rodatge en físic.

  • Invitació a la pre-estrena amb acompanyant (dos seients reservats).

  • Llibret resum del documental i rodatge en format digital.

  • Vídeo d'agraïment dels protagonistes.

  • Pòster de la portada del documental.

A QUÈ DESTINAREM LES VOSTRES APORTACIONS

Els diners recaptats aniran destinats a les següents categories.
Els diners recaptats aniran destinats a les següents categories.

  • Material del departament d'Art (2%)

  • Despeses del Verkami i les recompenses (8%)

  • Material de rodatge extra (30%)

  • Inscripcions a festivals i distribució (60%)

CALENDARI PREVIST

Cronograma establert per la producció del documental.
Cronograma establert per la producció del documental.

MÉS INFORMACIÓ:

Trobareu més informació sobre el projecte i l'evolució del mateix al compte de Instagram de la productora i als nostres perfils personals.

També podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic:

decarafilms@gmail.com

Qualsevol cosa, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!

FAQ

There are none published yet.

Do you have any other queries or questions?

3 comments

If you are already a sponsor, please Log in to comment.

  • alvaro

    alvaro

    about 1 months

    Os deseo mucha suerte y mucho si Dios en vuestra aventura en el cortometraje.

  • alvaro

    alvaro

    about 1 months

    Quiero ya el millón real.

  • alvaro

    alvaro

    about 1 months

    Juni confio en ti: Un nuevo disco que dure.

We use our own cookies to provide website functionality and third party cookies to analyze traffic and serve targeted advertisements based on your surfing habits. You can accept all cookies by clicking “Accept” or obtain more information and set your preferences here.